Al nostre amic i company Francesc, que ens va
deixar massa d'hora el 25 de juny de 2014. T’enyorarem molt. Invitem els seus
amics, estudiants i companys a compartir els seus records ('comments'). Aquesta pàgina serà compartida
amb la seva família i tots els que el coneixien. Gràcies.
Al nostro caro amico e collega Francesc, che ci ha
lasciato troppo presto il 25 Giugno 2014. Ci mancherai infinitamente. Invitiamo
amici, studenti e colleghi a condividere qui i ricordi di Francesc ('comments'). Questa pagina
sarà condivisa con la sua famiglia e tutti coloro che conoscevano Francesc.
Grazie.
To our friend and
colleague Francesc, who has left us too soon on 25 June 2014. We will
thoroughly miss you. We invite his friends, students and colleagues to share
their memories ('comments'). This page will be shared with his family and all those who knew
him. Thank you.
Al nuestro amigo y compañero Francesc, que
nos dejó demasiado temprano el 25 de junio de 2014. Te echaremos de menos.
Invitamos a sus amigos, estudiantes y compañeros a compartir sus recuerdos ('comments'). Esta
página será compartida con su familia y toda la gente que lo conocía. Gracias.
A notre ami et collègue Francesc, qui nous a quitté trop tôt le 25 juin 2014. Tu vas nous manquer. Nous invitons ses amis, étudiants et collègues à partager leurs souvenirs ('comments'). Cette page sera partagée avec sa famille et tous ceux qui le connaissaient. Merci.
A notre ami et collègue Francesc, qui nous a quitté trop tôt le 25 juin 2014. Tu vas nous manquer. Nous invitons ses amis, étudiants et collègues à partager leurs souvenirs ('comments'). Cette page sera partagée avec sa famille et tous ceux qui le connaissaient. Merci.
Francesc Morata 教授于2014年6月25日在巴塞罗那与世长辞,享年64岁。他的离世对家人、朋友、同事和学术界都是沉重的损失和挥之不去的遗憾和悲哀。我们在此诚邀Morata教授的朋友，同事和学生在此博客缅怀教授，写下你的言语，将你对教授的回忆与我们共享。
Quina sort que hem tingut aquests 21 anys en el nostre dia a dia i porta a porta, tenir-te al nostre costat. Les converses, la revisió de l'actualitat, els sopars, la complicitat, el.. "ei Francesc tens una mica de llimona?" i... "Martha com va tot?", el jazz dels diumenges al matí a tot drap... la vida al barri amb tú i la Francesca.
ReplyDeleteSempre has estat al nostre costat, tu tenies la sensibilitat de saber en quin moment era oportú picar a la porta. Trobarem a faltar la teva elegància, noblesa i delicadesa. Ens has fet molt costat, et trobarem molt i molt a faltar. Et recordarem sempre Francesc.
Martha, Gemma i Anna*
Hace dos años ya que volví en Barcelona tras mi Erasmus. Buscaba una oportunidad para poder trabajar de lo nuestro, de temas europeos... El Dr. Morata contestó a ese correo y muy prontamente me dio una entrevista y una posibilidad. Nunca podré olvidar lo que hizo para mí.
ReplyDeleteAl Dr. Morata nunca le di de tú. No obstante toda la confianza adquirida, el formalismo del idioma italiano me llevaba siempre a darle de Usted, y de alguna manera eso adquirió su cariño, su respeto, su importancia. Él era un hombre a veces despistado y siempre con ganas de lanzar miles de proyectos a la vez. Pero era fundamentalmente un jefe sabio, un caballero de buen corazón, una persona que tiene y siempre tendrá todo mi respeto y más. Siempre recordaré con mucho cariño los cafés y cigarrillos compartidos en todos los bares de Barcelona, sobre todo en el Mozart. La manera divertida de enfrentarnos a la logística de mil problemas burocráticos de la UAB. Su perfecto acento italiano, con esa entonación firme pero tranquila. Las conversaciones al teléfono, casi como un ritual para empezar el meeting telefónico... "Dr. Morata, buongiorno!", "Buongiorno, Francesco. Come andiamo oggi?".
Era mi jefe, era mi profesor... pero era también una figura que osaría llamar paterna. Me honra mucho haber tenido la posibilidad de ayudar en su trabajo y desarrollar sus proyectos en estos últimos años. Dr. Morata, se le echará mucho de menos. Pero su recuerdo quedará fuerte en nuestros corazones.
Francesco
Querido Francesc, fuiste un gran profesor, guía, amigo y siempre me diste tu apoyo. Qué tristeza tu partida. Se va un gran politólogo y un gran amigo. Gracias siempre mil por apoyarme en mi carrera y por tus consejos. Mil Gracias. Con cariño, Lorenia Aquino.
ReplyDeleteQuerido Francesc, siempre agradeceré tu apoyo y comprensión. Se va un gran politólogo, profesor y un gran amigo. Gracias mil por tu cariño y apoyo. Buen viaje. Con cariño, Lorenia Aquino.
ReplyDeleteApart from his work as a researcher and developer of European Studies in Catalunya, Barcelona and the UAB, my very first thought at this moment is for the person, the way he was holding my arm while telling me something in front of our offices, the deep voice, the smile. Francesc was a sweet person, he was also positive with everyone. We will miss him.
ReplyDeleteDe entre totes les coses que m'has ensenyat, no sé quina escolliria com la més important. Amb tu he descobert moltes coses, m'has encaminat cap a una feina, m'has permès d'obrir els ulls al món gràcies els molts viatges que m'has fet fer, he après a parlar dos idiomes més, m'has fet conèixer molts amics nous en països tan diferents.
ReplyDeleteI tot i així, crec que la lliçó més important que m'has donat és que cal estimar-se molt la vida, cal viure-la intensament, sense haver de tenir por, sense mai emprenyar-se. Saps, ara que hi penso no te vist gairebé mai emprenyat, i quantes ocasions t'he donat jo per ser-ho ;-) !!
No, no estarem trists durant massa estona perquè sabem que no t'hauria agradat, oi? Tornarem a fer al que estàvem fent junts i fer-ho de la millor manera possible i intentar passar-nos-ho bé com l'hauries fet tu, que la vida son dos dies i els que es queden en aquest món només tenen un deure: fer que la memòria de les grans persones que se'n han anat no quedi un discurs vuit i retòric, sinó que es faci real i viu cada dia. I amb totes les coses que ens has ensenyat, tenim molt per fer a partir de demà mateix.
Vinga senyor, una molt forta abraçada i et deixo amb una peça de jazz que se que t'agradava molt...
https://www.youtube.com/watch?v=g_1Pa6vE14c
Before leaving a short text, sent this morning to Francesc's colleagues involved in the North American-European BorderGov project, I would like to add a few personal words, here.
ReplyDeleteFrancesc has been a caring witness and supportive colleague and friend over the past twelve years. Today, I recall the lines of Psalm 23, not as a funeral song, but how Francesc was with me and many others.
Francesc, thank you.
~Bruno
"Professor Francesc Morata passed away this morning, in Barcelona, after fighting long illness. Francesc earned his doctorate from the European University Institute, in Florence, and taught in Barcelona, where he was Professor of Political Science and Administration and Jean Monnet Chair Ad Personam. An expert in European integration, trans-border issues, environmental policy and governance, he published extensively in several languages.
Francesc was instrumental in the BorderGov research project, as he brought key ideas already when we were still in its preparation phase. In 2010-11, for instance, he suggested that we include the student exchange program in the project. He also invited many of you to join the team, which contributed to its European dimension. In its implementation, he was deeply instrumental as well, always helpful and encouraging, and spent countless hours to support it.
On a more personal level, he was my PhD Co-supervisor and has been my Mentor, not only during my PhD, but also for the past 9 years since my move to North America. I owe him a lot.
It is sad to realize that we will not conclude this project with him. Francesc will be greatly missed by his colleagues and friends."
J'ai du mal à réaliser que tu nous a quittés, que l'on ne pourra plus partager d'autres moments de richesse intellectuelle, humaine comme nous en avons partagé. Pero asi va la vida...Je n'oublierai jamais que te rencontrer et te connaître ont été pour moi des moments essentiels pour progresser et, quelque part, pour me réaliser. Tu resteras toujours un exemple et une référence. Et où que tu sois tu restes présent, plus que jamais présent.
ReplyDeleteUna gran pérdida. Una partida muy prematura.
ReplyDeleteRecibí ayer la triste noticia mientras moderaba un workshop en el Centro de Estudios Políticos y Constitucionales que precisamente trataba sobre uno de sus grandes temas de especialidad: national EU policy-making.
En el seminario, que decidimos inmediatamente dedicar a su memoria, participaban otros amigos suyos como José Magone o Brigid Laffan (Directora del Robert Schuman Centre del IUE, donde él realizó su tesis). Brigid comunicará las malas nuevas en Florencia.
Hoy se celebra en mi departamento de la Universidad Autónoma de Madrid el seminario anual de Doctorandos de la Asociación Española de Ciencia Política y de la Administración y también propondré que el acto se abra homenajeándole.
Merece nuestro recuerdo. Descanse en paz
En memoria de una mente privilegiada, un espíritu libre, y un amigo generoso y jovial. Me vienen a la memoria los momentos deliciosos compartidos con Francesca y con él tomando txakolís ante el mar Cantábrico.
ReplyDeletePaco Letamendia
Acompanyo en el sentiment els familiars de'n Francesc Morata. També el trobarem molt a faltar.
ReplyDeleteLiborio Mattina Università di Trieste
ReplyDeleteCaro Francesc,
la notizia della tua scomparsa mi ha addolorato enormemente.
Ci siamo conosciuti tanti anni fa a Firenze, e poi rivisti qualche volta in giro per l'Europa. Poi ti ho perduto di vista ma ho sempre continuato a ricevere tue notizie attraverso Ulrike che mi ha raccontato degli anni difficili durante i quali hai combattuto con grande coraggio contro la malattia per riaffermare le ragioni della vita contro la cieca violenza che ti ha investito all'improvviso e a tradimento. Ricorderò sempre la tua ironia, la riservatezza combinata con l'attenzione alle ragioni degli altri. E continuerò a vederti nel viso e nei gesti di Tillman che tanto ti assomiglia nella dolcezza dei tratti e nell'amore che porta alla vita.
Riposa in pace, caro amico. Liborio
Carissimi Francesc, Francesca e Tilmann,
ReplyDeletequesta mattina ho ricevuto al triste notizia della scomparsa del nostro caro Francesc. Mi sono subito riaffiorati alla mente le spensierate giornate passate qui a Fiesole.
Purtroppo la vita sin dall`inizio e` una corsa verso la morte. L`arrivo a questo appuntamento ci coglie sempre impreparati e lascia nei nostri cari un vuoto incolmabile.
Vi siamo vicini con tutto il nostro affetto e vi abbracciamo con calore.
Roberto Linda e Laura
Han estat molts anys de trobar-nos en els passadisos, de compartir reunions i comentaris sobre la actualitat. Trobarem a faltar el teu saber estar i un somriure sempre a punt. Francesc, molta sort en aquest darrer viatge.
ReplyDeleteDes de l'altra punta geogràfica del departament. L'homenatge a la tasca i l'abraçada a la família.
ReplyDeleteM. Bonet
Francesca, Til, Elisa...
ReplyDeletenon ci sono troppe parole da dire per la scomparsa di Francesc.
Accompagnatelo nel dolore di averlo perso e nell’allegria di averlo conosciuto, voi che potete. Io sarò con voi a ricordare il suo passo leggero, il suo sguardo diretto e penetrante, la sua passione per una buona musica di mattina, i fideua al mercato della sua amatissima città...
Accompagnatelo nel dolore e nell'allegria perchè lui accompagnava noi là, sempre.
Massimo Fotino
Francesca, Til, Elisa...
No hay demasiadas palabras que decir acerca de la perdida de Francesc.
Tan solo resta hoy acompañarlo en el dolor de su perdida y en la alegría de haberlo conocido, vosotros que podéis. Yo estaré con vosotros, recordando su paso ligero, su mirada directa y penetrante, su pasión por la buena música por la mañana, la fideua del mercado de su querida ciudad...
Acompañadlo en el dolor y en la alegría, así como el hizo siempre con nosotros.
Massimo Fotino
Francesc, c'est incroyable et tellement beau: tu es parti en écoutant la chanson: 'Pour moi la vie va commençer...'!
ReplyDeleteVi penso tanto Francesca e Tilmann! a presto, Angelika
El President de la Fundació Catalunya Europa, Pasqual Maragall, el President del seu Consell Assessor, Antoni Castells, així com tot l'equip de la fundació volem transmetre el nostre més sentit condol a la família i amics per aquesta pèrdua. Des de la fundació, de la qual ell n'era membre del Consell Assessor, hem tingut el privilegi de comptar amb la seva expertesa i estreta col·laboració en l'estudi del procés d'integració europea.
ReplyDeleteEn record de la nostra antiga relació personal, acadèmica i política, que totes elles han deixat un pòsit d’amistat al llarg dels anys.
ReplyDeleteEn nom propi i de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) en nostre condol i remembrança de l’amic i del company. Per l’ICPS ha estat una sort poder comptar amb ell en moltes i diverses ocasions, des de l’inici i fins ben recentment, quan encara no fa ni tres mesos varem tenir la sort de poder publicar un dels seus darrers treballs sobre polítiques públiques europees en la nostra col.lecció de Working Papers. Qui ens havia de dir que ens deixaria tan aviat. Ens quedarà però la seva obra acadèmica i el record de la seva personalitat rigorosa, afable i entranyable.
La nostra solidaritat i ànim a tota la família. Sempre el tindrem entre nosaltres.
En memoria de un compañero y amigo siempre cargado de vitalidad e ideas brillantes. Profesor en nuestros cursos y compañero en nuestro trabajo del dia a dia. Nos vienen a la memoria sus visitas a nuestras oficinas, las ponencias en nuestros seminarios, los encuentros en Bruselas…..las cervezas de aeropuerto… Le echaremos de menos y siempre estara en nuestro recuerdo . Descanse en paz.
ReplyDeleteEquipo de EIPA Barcelona
Cher Francesc, quelle tristesse de te dire adieu , moi qui fut ton professeur avant de devenir ton ami plus senior. Il y a quelque chose de terrible de voir partir des amis plus jeunes car, en quelque sorte, c'est l'ordre naturel des choses qui est bouleversé. Je conserve de toi ton humour, ton sourire, un certo distacco ironico qui n'appartenait qu'à toi. Je ne savais pas que tu étais si mal et la nouvelle, la semaine passée, que le terme de ton voyage parmi nous était proche m'avait profondément affectée. Repose en paix, toi le pacifique, le catalan européen, l'ami. Que ton fils, tes proches, tous ceux qui t'ont aimé gardent le souvenir de ta gentillesse, de ta disponibilité, de ton caractère de "gentiluomo". Au revoir Francesc...
ReplyDeleteEstic impressionada. El llegat acadèmic, europeista i humà del Dr. Morata és enorme. Va ser un exemple. Lluitador. Ens ha transmés la seva força a tots, fins i tot en els moments més durs de la seva malaltia. No parava d'endegar projectes. Sempre m'ha admirat això. Tinc l'orgull de poder dir que em va dirigir la tesi doctoral. Fa només tres mesos la vam defensar junts. Sense ell mai no ho haguès assolit. Li dec moltes coses. I encara aprendré més coses a través dels seus llibres i rellegint comentaris seus. Era reposat i incissiu. I a vegades tinc la sensació que podria haver fet moltes més coses. La seva empemta era insuperable. I la seva memòria també. Es massa d'hora per marxar perquè molts el necessitàvem com a referent. Llàstima. Confio que trobarà un destí de llum i pau etern. Abraçades als seus estimats
ReplyDeleteI first met Francesc in the cloister of the European University Institute in 1983 when we was working as a research assistant and I was in my second year as a PhD student. Our desks were next to each and we discovered we both spoke French. We became good friends and saw each periodically in various countries over the years.
ReplyDeleteFrancesc was a great scholar and a good friend with a good sense of humour. He had true Catalan hospitality and I ate several excellent meals in his apartment. He will be a great loss to the international academic community and, of course, to his family. I send my sincere condolences to Tilmann and Francesca.
John (Sean) Loughlin
Francesc, aquests més de 40 anys d'amistat i feina que haguessim volgut que fossin molt més i dels que recordarem els bons moments amb enyorança. Compartim el dolor amb Francesca i Til i amb vosaltres i els amics, el seu record i amistat per sempre.
ReplyDeleteJordi i Joana
Abans que ens coneguéssim, ja havia llegit algun dels teus articles sobre cooperació transfronterera. Després vaig tenir la sort de poder col·laborar amb tu i el teu equip. Ha sigut tot un plaer participar conjuntament en alguns projectes, a nivell professional i personal.
ReplyDeleteEl recordo dels anys en què es dedicava a l'economia política, abans de fer ciència política. I de llegir algun "working paper" de l'Institut Universitari europeu de Fiesole.
ReplyDeleteSempre educat, em saludava amb cordialitat quan el trobava al passadís o al bar.
El recordo dels primers anys dedicats a l'economia política, abans de passar-se a la ciència política. Fa molts anys. Sempre educat, saludava amb cordialitat al passadís o al bar.
ReplyDeleteTambé vaig llegir algun "working paper" fet a l'Institut Universitari Europeu de Fiesole. Em vaig quedar glaçat en assabentar-me d'aquesta trista notícia
Hem compartit dues grans aventures: la meva tesi doctoral i un llibre junts... Van ser llargs anys i llargues hores de treball que mai podré oblidar. Gràcies Francesc per tot! Diuen que ningú se'n va del tot mentre sigui recordat i jo, estimat Francesc, et recordaré sempre.
ReplyDeleteUna abraçada ben forta i fins sempre,
Gemma Mateo
Ho avuto l'onore di avere Francesc Morata come professore del Master in "Relazioni Internazionali Europa-America Latina" a Buenos Aires e a Bologna e come relatore della tesi che ho scritto a Bruxelles.
ReplyDeletePer me è stato un Maestro e i suoi insegnamenti sull'Europa sono andati oltre l'aula. Mi ha sempre offerto il suo punto di vista ogni volta che gli ho chiesto un consiglio e mi ha orientato nelle scelte accademiche più importanti.
Adéu professor, riposa in pace.
Nicolò Giangrande
Reconeixement i record
ReplyDeleteCom a sènior del nostre departament, recordo en Francesc des dels primers anys de l’establiment de la UAB a Bellaterra, quan compartíem penalitats materials i il.lusions universitàries ara fa més de 30 anys. Després, vaig seguir amb interès el seu itinerari acadèmic, perquè va ser el primer a casa nostra en aproximar-se a la temàtica europea des de la ciència política i no des de l’economia o del dret. Va construir des d’aleshores una molt bona obra científica en aquest àmbit i el va obrir a joves investigadors i docents que el seguiren en el seu itinerari i en les connexions internacionals que va establir. La seva aproximació era indispensable i adequada per al projecte de la nova Facultat de CC. Polítiques on va ubicar-se professionalment quan la vàrem posar en marxa a finals dels 80. Després, de porta a porta de despatx, hem intercanviat comentaris sobre la nostra activitat respectiva i sobre l’entorn polític sobre el qual compartíem perspectives. Quan vaig reincorporar-me a l’activitat acadèmica, vaig rebre d’ell suggeriments i propostes de col.laboració. Fa uns mesos, em va comentar personalment l’evolució dels tractaments que rebia per la seva malaltia: ho va fer amb serenitat i elegància, tot i les expectatives no gaire positives que ell mateix preveia. Vaig rebre d’ell un darrer email fa pocs dies, excusant-se amablement de no poder participar en l’acte de comiat que em dedicaven els companys de departament. No em va ser possible agrair-li telefònicament.
En Francesc Morata ens deixa una obra acadèmica de qualitat, precursora i facilitadora del treball d’altres. Personalment, em deixa el record d’una relació humana feta de simpatia mútua, amabilitat i afecte. Forma part de la meva memòria.
Francesc, gràcies per aquest temps compartit. Ara fa uns anys vam començar a treballar plegats, tu sempre proposant-nos nous projectes, i vaig trobar al teu voltant un grup de gent que amb el temps han esdevingut també amics: d'aquí, del País Basc, de Galícia, de França, de la teva estimada Itàlia... Li vam posar una etiqueta, la xarxa Recot, que ara té un regust familiar, que ens fa sentir còmodes, però que es troba orfe sense tu. També he anat descobrint el teu fi sentit de l'humor, el teu gust per la conversa. I també el teu convenciment que Europa -una Europa justa- ha de fer el nostre país més lliure. Fins sempre, Francesc.
ReplyDeletehttp://www.ateneubcn.org/noticies/mor-vicepresident-segon-ateneu-francesc-morata-i-tierra
ReplyDeleteEl 25 de juny ens ha deixat el vicepresident segon de l’Ateneu Barcelonès Francesc Morata.
Era soci de l’Ateneu des de l’any 2006 i va estar elegit vicepresident segon de la Junta Directiva en les eleccions celebrades el proppassat 24 de març de 2014.
En record de Francesc Morata
Avui l'Ateneu Barcelonès està de dol perquè hem perdut el més que benvolgut company Francesc Morata, estimat per molts: socis i sòcies, no socis, i, sobretot, pels companys de la Junta Directiva. Apreciat per la seva bonhomia i amistat, admirat pel seu vast saber i seriosa professionalitat, per la seva disposició a cooperar i treballar pel bé de l'Ateneu i del país, malgrat la llarga malaltia que l'ha portat al fi temut i mai no desitjat.
Volem fer esment d’alguns exemples de la seva excel•lent disposició: si algun cop no podia assistir a una reunió sempre hi havia una raó de pes (una classe, un compromís anterior…). Mai no tenia un no quan se’l convidava a tertúlies com la Borralleras o Ateneistes per la independència. No només hi assistia sinó que sostenia interessantíssims debats amb els contertulians. No va poder acompanyar-nos a la darrera reunió de Junta perquè estava ingressat a l’hospital i va trucar demanant que el disculpéssim.
Francesc, ets amb nosaltres inspirant, amb la teva vocació europeista i cosmopolita, la nostra tasca de dirigir el "Teu Ateneu", més enllà de l’entitat i del país.
Els teus amics de la Junta
Catedràtic de Ciència Política de la UAB des de 1998, el professor Morata obstentava la càtedra Jean Monnet Ad Personam en Integració i Política Europea.
ReplyDeleteEl 25 de juny ens ha deixat el professor del Departament de Ciència Política i Dret públic de la UAB Francesc Morata. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UAB i Dret per la UB, Morata es va doctorar el 1986 en Ciències Jurídiques a l'Institut Universitari Europeu de Florència. Des de 1990 ha estat professor a la UAB del Departament de Ciència Política i de l'Administració i des de 2005 era catedràtic Jean Monnet Ad Personam en Integració i Política Europea.
Morata havia estat director de l'Institut Universitari d'Estudis Europeus i director dels programes de Màster en Integració Europea i Polítiques Europees de Cooperació i professor visitant, entre altres, a les universitats de Florència, Bolonya, Califòrnia (Davis), Nanjing i Kunming, i a l’Institut d’Études Politiques de París. El seu camp de recerca va ser la integració europea i especialment la governança multinivell a la Unió Europea, la integració de Polítiques Ambientals o la participació de les comunitats autònomes a la Unió Europea.
Era membre de la Xarxa d’Excel•lència CONNEX i autor de 6 volums, 17 volums editats, 38 capítols de llibre i 36 articles i working-papers en anglès, espanyol, català, francès, italià, alemany xinès. Entre les seves publicacions destaquen “La Unión Europea: actores, procesos y políticas”, “Políticas públicas en la Unión Europea”, “Globalización, gobernanza e identidades”, “Gobernanza multinivel en la Unión Europea” i “20 anys de Catalunya a la Unió Europea”.
Han estar molts anys... primer com a professor i després com a col·lega en el Departament. Et trobarem a faltar, és un dia molt trist. Moltes gràcies per tot, Francesc.
ReplyDeleteEl meu més sentit condol a la família.
Bon viatge Mestre,
ReplyDeleteTu has estat el nostre mestre, el savi que ens va obrir horitzons.
Gràcies a tu molts joves ens vàrem concienciar de la importància d'Europa i de la necessitat d'aproximar-nos intel·lecturalment i emotivament al projecte polític europeu.
Tu vas ser dels primers a insistir en la importància de les decisions que es prenen a Brussel·les. Tu vas començar a parlar fa més de 20 anys "d'europeització", de "governança multi-nivell", de la necessitat d'examinar la realitat "local" integrant-la en la realitat "global"...
De tu vam aprendre a pensar "globalment", i a entendre que el món no només és petit sinó que està al nostre abast: de tu van aprendre que a Brussel·les no és anar a l'estranger (sinó anar a "la capital"), anar a Itàlia és visitar al germà i anar a la Xina és visitar el cosí.
A més, també vas promoure una visió "oberta" i "pragmàtica" de l'activitat acadèmica, lluitant contra la clàssica fragmentació disciplinar, buscant els vincles amb el món "real". Al cap i a la fi, tu tenies molt clar (i així ens ho vas transmetre) que els avenços en el coneixement ens han de servir per a construir un món millor.
Amic Francesc: des de Brussel·les, Tarragona, Roma o Beijing, et continuarem tenint present. Bon viatge.
Adieu Francesc. Tu m'as ouvert les portes de l'académie comme un ami ouvre ses bras à ses proches. Je ne t'oublierai pas. Bon viatge. Jean-Baptiste
ReplyDeleteEn Francesc va ser un dels primers professors que vaig trobar a la Facultat de Dret quan vaig arribar a la biblioteca a finals dels 70's i recordo unes bones xerrades a la gespa. Sempre el recordaré.
ReplyDeleteRebeu el meu sentit condol tots els que l'estimàveu i ell estimava.
“En memoria de Francesc Morata, mente privilegiada, espíritu libre, y amigo generoso y jovial. Me vienen a la memoria los momentos deliciosos compartidos con él mientras discutíamos proyectos comunes tomando txakolís ante el mar cantábrico".
ReplyDeletePaco Letamendia
Ciao Francesc, ricordo il primo giorno della tua lezione al Master “UE-China: Cultura y Economia” quando ti presentasti e iniziasti inaspettatamente a parlarmi in italiano. Ho sempre pensato che fossi uno dei migliori professori e decisi di chiedere la tesi con te.
ReplyDeleteDa li’ e’ iniziato un rapporto di amicizia e stima che non dimentichero’ mai.
Mai m’oblidaré de les xerrades sobre la Xina, la política, la vida en general. Eres una persona que s’implicava molt en les coses que feia i implicaves les persones al teu costat amb una gran energía.
Aquesta ultima part volia escriur-la en català perquè sé que t’hauria fet molta il•lusió. Moltes gràcies Francesc!
Eugenia Pecoraro
En nom del president del Consell Català del Moviment Europeu, en Joan Colom, i dels nostres membres, volem expressar a la família el nostre més sincer condol per la mort del professor Francesc Morata.
ReplyDeleteAmb el testimoni de la nostra amistat, rebeu la nostra més cordial i afectuosa salutació en aquests tristos moments.
Joaquim Millan - Secretari general del Consell Català del Moviment Europeu
Molts anys de coneixement i algunes complicitats....la vida és sovint injusta, tot i que en el teu cas ens deixa l'exemple de la manera honesta i dsicreta de lluitar contra la malaltia fina ala fi. Gràcies i et trobarem molt a faltar
ReplyDeleteMolts anys de xoneixment i algunes complicitats...que s'acaben. La vids s'ha mostrat injusta però ens queda el teu exemple, de discreció i valentía i la teva feina i inspiració. Gràcies i et trobarem a faltar.
ReplyDeleteQueda el recuerdo de esas jornadas de Allariz, de Cambados, de Donostia y Bilbao, y por supuesto, Barcelona, siempre Cataluña. El recuerdo de tu magisterio, tu humor y agradable compañía nos acompañará siempre. Es cierto que dejas un poco coja la RECOT, pero nadie nos robará los momentos felices que pasamos hablando de cooperación transfronteriza, de Europa, de Euskadi y de la vida.
ReplyDeleteAdiorik ez, gero arte, beti gurekin
Caspita Francesc, mi hai fatto venire un colpo... sapere questa notizia da Melbourne dove sono ora... e non posso neanche pensare di poter prendere un volo e venirti a dare un ultimo saluto...
ReplyDeleteRipenso a quando ci siamo incontrati nel 2011 in cui mi hai contattata per fare alcune lezioni di yoga per riprenderti dal tuo intervento...
Ricordo con quanta costanza hai seguito i miei suggerimenti e quanta grinta e volontà ho visto nei tuoi occhi, non posso davvero dimenticare.
E ringrazio enormemente di averti conosciuto perchè in realtà sono io ad imparare ogni volta da persone come te che devono affrontare prove durissime e che proprio per quello che soffrono tirano fuori tanta bellezza nell'anima, da rimanere strabiliati.
A te il mio massimo rispetto per come hai sostenuto il tuo percorso.
E ora non posso che augurarti un buon viaggio per una nuova avventura della tua anima, so che ci sei attorno e che anche dall'Australia sentirò la tua presenza.
Con affetto
Simonetta Togliani
Quan vaig rebre la desgraciada notícia em vaig quedar en xoc, vaig sentir molta tristor perquè ja no ets aquí. Feia temps que seguia la teva lluita amb la malaltia i jo, com molts altres, la patiem en la distància. Quan et preguntava com et trobaves, procurava no incomodar-te però ho feia perquè m'interessava saber com estaves. Em deies “millor, o com a mínim, no pitjor”, però fa un parell de setmanes em vas dir que no estaves massa bé, que la malaltia et deixava sense ganes de fer res. Saber que ja no hi eres em va deixar sense paraules i amb un sentiment de buidor.
ReplyDeleteNo només vas ser el meu professor, et considerava un amic. Els anys seguents vam seguir en contacte, perquè no saps perquè, de vegades et creues amb algú amb qui hi tens afinitat i és molt fàcil tenir-hi relació. Era el teu cas. Parlavem de jazz, de cinema i de chanson francesa, de política, de viatges, de l’Ateneu. De les teves anècdotes a Mèxic, als Balcans o a Guatemala, del meu estil semblant al de la Frida Kahlo (“sense els bigotets”), de literatura asiàtica. Vam intercambiar algún llibre, pel.lícules i música de Ferre i Brassens. Vaig explicar-te la meva estada a Lió, les meves experiències laborals, els múltiples pisos en els que vaig viure, sempre a prop de Gràcia (segons deies, “el centre del món!”). Per mi, eres proper, sensible, noble, irònic, divertit. Els teus consells en moments clau (-“A quina ciutat de França puc estudiar?” -"Paris, toujours Paris!”, “si vols acabar la tesina t'has de tancar”), i la teva amistat són coses que m’han marcat. De tant en tant, recordava algún dels teus comentaris i somreia. Em sento molt afortunada de que t'hagis creuat en el meu camí. Tots sóm el producte d'una suma d’experiències i relacions amb altres persones, i vaig tenir la sort de coneixe't. Has estat una persona important per mi i sempre et portaré en el meu record.
Una abraçada molt forta.
Marta Sierra
Une amitié de trente ans, une amitié toute simple entre Florence et Barcelone. Nous avons toujours partagé quelques valeurs intangibles comme une vision de gauche de l'Europe, une idée que cette Europe passait par des efforts pour comprendre l'autre, parler sa langue, aller à sa rencontre, donner avant de recevoir.
ReplyDeleteFrancesc c'est avant tout une voix hors du commun, chaude et grave... Et nous avons beaucoup chanté tous les deux, ces chansons françaises des années soixante qui faisaient partie de son patrimoine: la culture française qu'il avait acquise auprès de sa grand-mère bourguignonne, de son père et du lycée français de Barcelone lui avait permis de résister naturellement, de croire profondément en certaines valeurs.
Je me suis toujours considéré un privilégié d'avoir découvert Barcelone avec lui. Barcelona, c'était sa ville, son espace vital. Aller au marché faire ses courses, dans les cafés, et surtout les librairies. Une vie entre Mozart et Moscou... Tout un programme.
Ses yeux qui brillaient quand il nous parlait de Tilly, ces soirées que nous avons passées avec Francesca et Angelika au fil des ans. Notre visite impromptue à Barcelone à la veille du nouvel an, son soutien lorsque j'étais dans une mauvaise passe. Cette discrétion face à la maladie. Je crois que c'est ça un ami...
In memoriam
ReplyDeleteConobbi Francesc diversi anni fa, quando ancora non vivevo in Catalunya, ma era nei miei progetti trasferirmici ed ero ai miei primi contatti di lavoro e di vita. C’incontrammo, all’inizio, in un bar del Passeig de Gràcia e fu gentile ed attento, qualità che avrei poi scoperto essergli costanti. Il mio compagno di allora era un catalano alto e di bell’aspetto e, dopo aver visto Francesc, pensai che forse gli uomini catalani erano spesso di buona altezza e di aspetto gradevole.
ReplyDeletePiù tardi, quando sono venuta a vivere nel suo paese facendo il mestiere di giornalista, Francesc diventò uno dei miei intervistati preferiti, sempre disponibile a spiegare cosa stesse accadendo e interessato a quello che facevo. Mi ha accompagnata a presentare il libro sulla Catalunya dappertutto, a Barcelona, a Sitges, dove attualmente vivo, a Roma, che è la mia città ed ovunque era apprezzato, tanto che ancora se ne ricordano, pur avendolo incontrato solo per una sera e oggi ne piangono la scomparsa.
Parlavamo dell’Europa, dell'Italia, comunicando nella mia lingua che conosceva fin nelle sfumature, perciò scrivo queste righe in italiano. Peraltro, era anche il mio direttore di tesi di dottorato, che finalmente sto concludendo, grazie a lui. Perché, poco più di un anno fa, gli avevo manifestato il dubbio se continuare o meno nel lavoro di ricerca, dal momento che faceva parte di un’altra epoca della mia vita ormai trascorsa, quando mi occupavo di politiche previdenziali. Allora si comportò proprio come avevo sperato, fece il professore per la prima volta, invitandomi a non disperdere il molto lavoro già fatto e a portarlo a termine.
Gli sono riconoscente per l’amicizia che mi ha dato, sostenendo la mia fragilità di straniera ed apprezzando il valore differente che portavo. Tramite suo, ho capito meglio il popolo che ora mi ospita, perché lui mi è sempre parso diverso dagli altri catalani, eppure egualmente catalano fino al midollo.
Caro amico Francesc, è stato bello conoscerti.
Marisol
Francesc,
Deleteè strano scrivere immaginando di non poterti più rivedere . Non ho mole cose da dirti se non che mi mancherà la sensazione di serenità e di protezione che in ogni momento passato insieme ho provato .
Serenità e senso di protezione che solo certe persone sanno darti e donarti, perchè attente e partecipi dei sentimenti altrui .
Buon viaggio Francesc
Eupremio
Una persona come Francesc, uno lo capisce subito che è "diversa" dagli altri. Per me questo non ha mai avuto un grande significato, forse per nascondere un senso di inadeguatezza. Come ti sentiresti se toccassi con le mani sproche di terra un costoso oggetto di design, dal nome altisonante, di cui peraltro non capisci il significato. Francesc quelle mani le cerca e le stringe, e ti accoglie e tu ti senti sollevato e lusingato. Francesc è uno che si presenta a gente come me, normale e piena di paure, sempre elegantemente in punta di piedi, con quell'ironia sottile e al tempo stesso divertente, tipica di chi non ha mai bsogno di parole per strapparti una risata.E' in questo che per me Francesc fà della "forma" delle cose la loro sostanza. Chi lo conosce come studioso ne puo apprezzare più di me lo spessore, culturale, morale, persino umano. Io di lui apprezzo "il modo", e quello sguardo irresistibile ed intelligente, sempre attento alle cose del mondo e alle persone. quello sguardo che mi porterò sempre dentro, tutte le volte che lo penserò mentre si diletta ai fornelli per noi .
ReplyDeletenon doveva andare così! dovevamo ritrovarci ancora una volta tutti insieme in Salento, dove io l'ho lasciato e so per certo che lo ritroverò.
ho bisogno di saperlo lì.
non sarò lì con voi oggi, cara Francesca e cara Elisa. e spero di questo mi perdonerete.
con immenso affetto, incapace ancora di rassegnarmi all'idea, ti auguro caro dolce Prof. .....buon viaggio.
vi aspetto qui.
Marta
ciao Francesc
ReplyDeleteNos conocimos hace 15 anos. aún así, tuvimos ocasión de compartir muchos eventos eventos académicos, kilómetros, paseos, comidas, conversaciones,... Gracias por tu humildad, tu amistad y toda tu ayuda.
ReplyDeleteMis condolencias a la familia, colegas y amigos
Descansa en paz
Para mí la clave de Francesc era su vitalidad, las ganas de hacer cosas; lo mismo un nuevo proyecto que un viaje de vacaciones. Para él siempre valía la pena; todo era posible. Y bien que lo era! porque sabía aprovechar las oportunidades y abrirlas a los que se acercaban con algún proyecto, alguna idea o algún plan. Su optimismo a veces parecía ingenuo, pero funcionaba porque con su serenidad, su inteligencia y su porte elegante sabía mover los hilos, juntar la gente, movilizar. Procesaba lo que se le proponía y lo hacía suyo, pero para abrir ventanas, para ayudar. A mí nunca me pidió nada a cambio, pero siempre apoyó con entusiasmo y confianza cualquier proyecto que le contara, aunque sólo fuera un propósito, una ilusión. Siempre recordaba mejor que yo mismo los proyectos que en algún momento le planteé, y se entusiasmaba por sacarlos adelante.
ReplyDeleteEs una pena que te vayas Francesc, había muchas ideas que lanzar, aptas para ti pero no para cualquiera. No todos tenemos ese entusiasmo ni tu arrojo a la hora de meterse, sin muchos miramientos, en nuevos proyectos, en “berenjenales” incluso. Siempre te contaré entre los curiosos, los abiertos a los experimentos transversales, a lo heterodoxo, y un amigo muy por encima que un director o un catedrático; una persona inteligente y sensible. Siento no haber compartido más planes, de los que alguna vez hablamos.
Espero que, allá donde se vaya en estos casos, te vaya bonito. Acá te echaremos mucho de menos.
Fernando
Estic trist, molt trist, he perdut el meu cosí-germà Francesc.
ReplyDeleteAmb ell i juntament amb Paquito (e.p.d.), Pere i Alex, els altres estimats cosins, vaig compartir els millors anys de la nostra infantesa i joventut: els dinars dels diumenges amb els avis i tota la familia a torre de Les Planes, les taules interminables dels Nadals i Reis, el dia de Rams tots junts als Jardinets de Gràcia, etc.
La nostra mateixa edat amb el Francesc va fer que descobríssim la vida junts i fosim còmplices de moltes coses: l'alegria de la nostra joventut, les sessions de música a casa seva, també escoltant France Inter, les primeres inquietuds per la política (Dictadura, Maig'68, Guerra 7 Dies, Vietnam..), les estades a Blanes i Mataró, les sortides a ballar amb la nostra colla, tantes i tantes coses que en aquests moments em venen al record...
Francesc et trobaré molt a faltar, la vida es així de incomprensible.
Malgrat que la malaltia s'ha emportat el teu cos, no podrá robar-nos el teu record i sempre, sempre, perduraràs entre nosaltres, pots estar segur.
T'estimem.
El teu cosí Manel.
Francesc, el teu últim viatge m’ha produït una gran tristor. En aquests moments en que records i emocions es barregen a dins meu, em venen al cap algunes de les les coses que et feien excepcional. Has estat un bon professor, un autor prolífic, un lluitador que va obrir nous camins en els estudis europeus. Però, més enllà dels èxits professionals, sempre m’ha captivat la teva manera d’abraçar la vida: amb plenitud, amb llibertat, amb elegància. M’agradava la teva educació exquisida, la facilitat per empatitzar i generar complicitats, el teu sentit de l’humor. Admirava el teu esperit curiós, àvid de conèixer i comprendre el món. M’ha impressionat la teva lluita final, titànica i alhora serena.
ReplyDeletePersonalment et dec moltes coses. Vas despertar en mi l’interès pels estudis europeus, vas obrir una finestra en la meva vida professional, vas tenir una paciència extraordinària quan em dirigies la tesi doctoral, vas donar-me oportunitats quan semblava que els camins s’estrenyien, vas ser un col•lega generós. Per damunt de tot, m’has donat suport en moments acadèmics i personals difícils. De tot cor, moltes gràcies.
Escric aquestes paraules tot mirant una fotografia teva. Veig en la teva cara l’expressió de qui està en pau amb sí mateix i agraït a la vida.
Estimat Francesc, et recordaré sempre. I et trobaré a faltar.
Nuria Font
Vivos recuerdos de más de cuarenta años de gran amistad vencen la tristeza al saber que Francesc nos ha dejado.
ReplyDeleteDesde que nos conocimos al empezar nuestros estudios de Económicas en la UAB hasta nuestra última charla hace unos meses aprecié en Francesc su inteligencia, su humor, su multiplicidad de intereses, además de su esfuerzo, y sus logros, para integrar el mundo académico catalán en Europa y en el contexto global.
A Francesca y a TIl, un fuerte abrazo.
Antonio
No vaig tenir massa temps per coneixer el professor Morata, però en les ocasions en que vam coincidir vaig gaudir de la seva conversa inteligent, del seu compromís a un ambiciós projecte formatiu i del seu europeísme. Que descansi en pau, el seu record resta amb nostaltres.
ReplyDeleteFerran Tarradellas
My name is Georgy Kutyrev. I’m PhD researcher towhom you Prof. Morata met during Strelna Summer School 2012 season. His advises help me with my thesis on political parties in Spain. It was great
ReplyDeletepleasure to work with him.
Thank you so much. You were a great man.
ReplyDeleteEs para mi sumamente dificil escribir algo sobre Francesc en esta situación: he intentado varias veces, pero siempre ha ganado el nudo a la garganta que me ha atenazado, como si una buena parte de mi quisiese negar la comunicación perentoria y definitiva que me dió Francesca, aquella maldita mañana de hace algunos días.
En otro día de un frío febrero de 2003, Francesc entró en mi despacho con su chaqueta de piél negra, sus lentes redondas y su porte serio y cordial al mismo tiempo. Nunca me olvidaré de aquél momento: tuve una impresión increíble, que no sabría describir de lleno. Francesc, al primer golpe, transmitía un magnetísmo muy raro, que animaba a conocerlo con más profundidad. Efectivamente, poco después, estabamos fuera de la facultad a tomar un buen vino y a hablar de los temas más variados: de música, de cocina, de política, del mundo en general. Desde entonces siempre he esperado con ansias el periodo en que Francesc tenía su curso en Bologna, porqué sabía que habríamos buscado las occasiones para nuestras bonitas charlas y para gozar de las cosas buenas de la cocina, especialmente cuando eramos nosotros mismos a cocinarlas.
Persona de cultura extraordinaria, Francesc, pero también – y tal véz propriamente por ese motívo – persona curiosa de todo, de una abiertura mental absolutamente única. De aquellas personas che nunca se menan jactancias, incluso cuando resulta difícil evitarlo, como en su caso: también cuando se trataba de temas sobre los cuales había publicado decenas de libros, él encontraba la manera de no poner el peso de sus conocimientos y siempre se confrontaba con modestia y siempre escuchando atentamente su interlocutor. Era un académico ‘sui generis’, en eso: se reíba de los ‘sabelotodo’ y también de los que siempre tienen la necesidad de recordar al mundo quienes son, y lo hacía con la seguridad que pertenece a los que no tienen ninguna necesidad de ser como ellos. Siempre encontraba la manera de confrontarse y de intercambiar experiencias incluso con las personas más lejanas de sus intereses y de su background, y lo hacía siempre con gran elegancia y simpatía
En 2011, a pesar de las consecuencias de su intervención, vino con Francesca en ocasión de mi matrimonio con Genni y fué el regalo más bello que podía hacernos. Recuerdo también de la otra ocasión en que nos encontramos a la Casona del Popolo de la ‘bassa’ bolognese, los varios encuentros en el centro de Bologna, a nuestra casa, a la de Francesca…recuerdo todas las occasiones en que nos vimos, sobretodo el año pasado cuando estuvimos en Barcelona, cuando nos hizo conocer el barrio donde había crecido y los lugares que más quería de su ciudad, hasta la cena de despedida a su casa, donde gozamos de maravillosos platos catalanes que nos cocinó.
Me va a hacer mucha falta. Me faltará como colega, como amigo, como si hubiera sido un hermano mayor. Me faltarán sus preciosos consejos, el fraternal, severo sosiego con que criticaba algunas de mis escogidas y los empujes que nunca ahorraba para que pudiera ponerle remedio.
Claro, ahora nos sentimos más solos, sin él. Pero ya se siente la sensación de que Francesc se quedará aquí, porqué ha rellenado la vida de los que lo conocían con muchisimas anécdotas, cuentos, ideas, sugerencias, propuestas…difícil no pensar en él, en las cosas y las situaciones de todos los días. Pero es fundamental buscar de traducir este pensar desde “falta por muerte”, para que vuelva “estimulos por vida”. De estos últimos, Francesc siempre ha sido un gran divulgador y esto es lo que va a pemitir que se quede por siempre aquí con nosotros.
Ciao Francesc…
Un fuerte abrazo, Franceschiella
Giorgio
E’ per me sommamente difficile scrivere su Francesc in questa circostanza: ho provato varie volte, ma finora ha sempre avuto la meglio il groppo alla gola che mi ha attanagliato, come se una buona parte di me volesse negare quella comunicazione perentoria e definitiva che Francesca mi diede, quella maledetta mattina di qualche giorno fa.
ReplyDeleteIn un altro giorno di un rigido febbraio del 2003, Francesc entrò nel mio ufficio con il suo giaccone di pelle nera, i suoi occhiali rotondi e il suo portamento, serio e cordiale allo stesso tempo. Non scorderò mai quel momento: ebbi un’impressione incredibile, che non saprei descrivere appieno. Francesc, di primo acchito, trasmetteva uno strano magnetismo, che invogliava intensamente di conoscerlo più profondamente. E infatti dopo pochissimo eravamo fuori dalla Facoltà a bere e a parlare degli argomenti più disparati: di musica, di cucina, di politica, del mondo in generale. Aspettavo sempre con ansia il periodo in cui Francesc aveva il suo corso a Bologna, perché sapevo che si sarebbero create le occasioni per le nostre belle chiacchierate e per godere dei piaceri della tavola, specie quando cucinavamo noi.
Persona dalla cultura straordinaria, Francesc, ma anche - e forse proprio per quello - persona curiosa di tutto, di una apertura mentale assolutamente rara. Di quelle persone che mai si fanno un vanto di sé, anche quando risulta difficile, come nel suo caso: anche quando si parlava di argomenti su cui aveva scritto decine di titoli, trovava la maniera di non far pesare le sue conoscenze e sempre si confrontava con modestia e sempre ascoltando attentamente il suo interlocutore. Era un accademico ‘sui generis’, in questo: rideva dei saccenti e di coloro che sempre hanno la necessità di ricordare la loro posizione, e lo faceva con la sicurezza di chi non ne ha alcun bisogno. Trovava sempre la maniera di confrontarsi e di intercambiare esperienze anche con le persone più lontane dai suoi interessi e dal suo background, e lo faceva sempre con grande signorilità e simpatia.
Nel 2011, nonostante i postumi della sua operazione, venne con Francesca in occasione del matrimonio mio e di Genni e fu uno dei regali più belli che ci potesse fare. Ricordo poi l’altra occasione in cui ci trovammo alla Casona del Popolo della bassa bolognese, i vari nostri incontri in centro a Bologna, a casa nostra, a casa di Francesca…ricordo distintamente tutte le occasioni, specialmente l’anno scorso a Barcellona, quando ci fece conoscere il quartiere dove era cresciuto e i luoghi che più amava della sua città, fino alla cena ‘de despedida’, a casa sua, dove ci fece gustare le sue gustose pietanze catalane.
Mi mancherà tantissimo. Mi mancherà come collega, come amico, come se fosse stato un fratello maggiore. Mi mancheranno i suoi preziosissimi consigli, la fraterna, severa pacatezza con cui criticava alcune delle mie scelte e gli incoraggiamenti che mai lesinava affinché potessi porvi rimedio. Certo ora, a freddo, ci si sente più soli senza di lui. Ma si avverte fin d’ora la sensazione che Francesc rimarrà sempre, perché ha riempito le vite di chi lo conosceva con tanti aneddoti, racconti, idee, suggerimenti, proposte…difficile non pensare a lui, nelle cose e nelle situazioni di tutti i giorni: fondamentale è però cercare di tradurre questi pensieri da “mancanza per la morte” a “stimoli per la vita”. Di questi ultimi, Francesc è sempre stato grande diffusore e ciò lo terrà sempre qui con noi.
Ciao Francesc..
Un abbraccio forte, Franceschiella
Giorgio
I am sorry to hear of Francesc's passing.
ReplyDeleteMy friendship with Francesc is relatively recent: since 2004. The invitation to me to spend three months at the UAB in 2005 led to finding many shared interests: Europeanization and multilevel governance in the academic realm. But outside academia my interest in Barcelona, Catalonia, FC Barcelona, jazz and the eateries of the city (especially the Galician in Gracia!) were inspired by you. I will miss you but will remember you through the cultural legacy you left with me.
My condolences and embraces to Francesca and Til.
Simon Bulmer
Ciao Francesc,
ReplyDeleteci siamo conosciuti, personalmente, un marzo di sette o otto anni fa. Per professione, avevo, come molti altri, giá letto i tuoi lavori. Nonostante tu fossi il cattedratico ed io il post-doc, ci siamo dati (quasi) subito del tu. Forse perché io sono toscano e tu sei sempre stato innamorato della mia terra.
A partire da li´, abbiamo condiviso, per vari anni a strettissimo contatto, molte esperienze. Grazie a te, e con te, ho viaggiato per la Spagna e l’Europa. Insieme siamo andati spesso a Brussels ed abbiamo girato un po’ per i Balcani. Delle molte lezioni e di questi viaggi, conservo lunghe chiacchierate, qualche sigaretta di troppo e molti ricordi. Nel Giugno del 2009, viaggiando tra la Croazia ed il Montenegro, visti gli aggiustati budget della ricerca, capitó di condividere la stessa stanza per un paio di notti. Nessun problema per te. Ricordo che, entrambi in abiti informali (direi, in mutande), sui rispettivi letti preparavamo gli interventi per il giorno dopo. Nello stesso anno, quando nacque mia figlia Bianca, volesti in tutti i modi far piantare un albero nel giardino dell’ instituto che dirigevi. Quell’albero adesso è grande, cresce e rimarrá lí a lungo. Una delle molte tracce che hai lasciato.
Chi mi ha preceduto in questo blog ha già elencato le tue principali virtú. Coincido con i molti che ricordano la tua intelligenza, la tua ironia, la tua eleganza e la tua immaginazione. Ha in fondo ragione Til quando ti definisce un esploratore. A me hai insegnato ad apprezzare la vita per quello che è e ad adoperarsi perché le cose accadano.
Rimane la tristezza e lo sconcerto per essertene andato troppo presto, quando rimanevano ancora molte cose da fare insieme. A settembre, inizio del nuovo anno accademico, sará difficile fare i conti con la tua assenza.
Stammi bene.
Un abbraccio enorme a Francesca, a Til e tutta la famiglia.
Andrea
Hace casi veinte años que conocí a Francesc. Primero fue mi director de tesina y después de la tesis doctoral. Nada más de conocerle, me involucró en uno de sus proyectos, hecho que facilitó que me concedieran una beca FPI. Sin su apoyo inicial no hubiera desarrollado la carrera que he hecho hasta ahora. Por eso le doy mil gracias. Pero, sobre todo, estoy más agradecido por haber tenido la oportunidad de gozar de la humanidad que siempre mostró. En un mundo cada vez más caracterizado por el gerencialismo, donde las personas qua personas cuentan poco, la humanidad de Francesc siempre brilló. Tuve la suerte de vivirla cada vez que compartí con él reuniones o congresos donde se reunía con sus colegas. Más que redes académicas, eran redes de amistad que Francesc fue capaz de construir con su carácter abierto y cercano. Y con ello, no quiero menospreciar su vertiente académica. Las redes de Francesc siempre eran de un nivel académico altísimo, con gente de primer nivel. No, la gracia de Francesc fue saber combinar lo académico con un trato personal que en la mayoría de ocasiones no podía más que terminar en una buena amistad. Tengo para siempre recuerdos fantásticos de aquellos viajes, pero también del día a día en el departamento.
ReplyDeleteLe echaré de menos.
John Etherington
has sido un a persona y cliente muy especial para mi.
ReplyDeletesiempre en mi memoria, los cafes arreglando el mundo.
descansa en paz
On behalf of the European University Institute I am sending you my sincerest condolences.
ReplyDeleteWarm regards,
Prof. J.H.H. Weiler, EUI President
Amb profunda tristesa m'acomiado de tu, Francesc.
ReplyDeleteM'han faltat temps i paraules per agrair-te tot el que durant aquests anys has fet per mi. Em quedo però amb molts bons records, i amb tot el que vaig aprendre de tu com a professor i, especialment, com a persona.
Em quedo amb els cafès al Mozart o als passadissos de l'Autònoma on parlàvem intensament sobre Europa. Em quedo amb la il·lusió que em vas transmetre per la política, amb la lluita constant per canviar el món, amb l'energia per estudiar, aprendre, i sobretot, per comprendre i escoltar el món que ens envolta.
Amb tu vaig aprendre els valors d'un humanisme que no coneix fronteres ni banderes, els valors d'un món millor i plural, on la diferencia es força i unitat. Gràcies a tu és que em vaig fer europeista.
Però sobretot, em quedo amb la teva amistat, la teva ajuda en els moments més difícils, i el teu suport constant malgrat mil i un revessos.
Et trobaré a faltar. Gràcies per tot
Vaig fer l'Eramus a l'UAB fa 6 anys. El prof. Morata, Francesc, m'ha impressionat molt, tant com acadèmic com persona. Una personalitat tant humana, tant generosa i amb tanta bonhomia. Una persona meravellosa. Em sap greu que ja ha passat a l'altre món. Acompanyo en el sentiment els familiars...
ReplyDeleteQue et vagi Francesc, em sento afortunat d'haver-te conegut.
Het gaat je goed, Francesc, je was een geweldig mens.
Christophe