Saturday 5 July 2014

De la Elisa, Dissabte 28/6


Oratorio Les Corts, 28.6.2014

Con tanti oggi riuniti qui, che vengono da paesi diversi e parlano lingue diverse, spero che possiate capire l'Italiano. So che francesc mi avrebbe sgridato molto se avessi parlato in inglese con Catalani, Spagnoli o Francesi - era una delle poche cose che lo faceva arrabbiare veramente!

Francesc era un uomo generoso, non diceva mai di no a nessuno e non gli pesava dire di si. Qualche volta correggevamo insieme i compiti dei suoi studenti, Francesca ed io eravamo severe nei giudizi e nei voti, e lui invece diceva 'Come siete severe, questo merita di piu'!

Mi commuove vedere (cosi' tanti) studenti, e tutti quelli che da studenti sono diventati amici. So che se avessi avuto Francesc come professore, sarebbe stata una guida non solo accademica, ma anche una di quelle figure che modella e cambia la visione del mondo.

Francesc non lasciava mai la politica fuori di casa, facevamo tante chiacchierate in famiglia, davanti a un piatto di pasta o la mattina con un caffe, parlavamo di tutto quello che succedeva nel mondo, tra cui quest'Europa che sempre lo preoccupava.

Francesc sapeva parlare con tutti, e aveva un'innata curiosita' nel conoscere le vite degli altri, fossero questi altri professori, amici, sconosciuti, o persone che entravano nella sua routine, baristi, negozianti, farmacisti. Sapeva comunicare addirittura con chi non parlava la sua lingua: mi ricordo una volta in Cina salimmo su un taxi e il tassita inizio' un lunghissimo discorso in cinese, e Francesc, seduto davanti, faceva finta di capire, e cosi' la conversazione continuava, come se si capissero. Oppure nei tanti altri nosti viaggi, abbiamo dato passaggi in macchina ad anziane signore che dovevano raggiungere la citta' piu' vicina, o a ragazzini che andavano a lavorare, o a ragazze che non potevano permettersi l'autobus. E ogni volta era come aprire un capitolo di vite sconosciute che nel tragitto diventavano conosciute fino a che' avevano raggiunto la loro destinazione. E dopo anni Francesc dal niente diceva 'chissa' come stara' la nostra signora di las cobres?'

Francesc e' stato sempre molto protettivo con me, quasi come un padre con la propria figlia femmina. Ogni volta che qualcuno con cattive intenzioni si avvicinava a me, lui interveniva immediatamente, ma con il suo modo discreto, dicendo 'Andiamo a casa adesso, Elisa'.

Era anche un uomo calmo, non l'ho mai visto, in tutti questi anni, stressarsi ne' per le piccole cose, ne' per il lavoro. E se era stressato, lo vedevamo scomparire nel suo studio di casa, sapevamo cosa stava facendo: lavorare, lavorare, lavorare.

Ed e' cosi' che voglio essere anch'io, nei prossimi giorni, mesi, anni. Il tuo spirito d'animo mi sta dando la forza di affrontare questi giorni difficilissimi per tutta la famiglia, la tua tranquillita', la capacita' di affrontare tutto con sensibilita' ma non con disperazione.

Non sono riuscita a dirti nemmeno una parola quando sono arrivata martedi' in clinica, spero che invece oggi tutte queste parole ti arrivino, con anche la forza del mio affetto per te. Ci manchi gia'!

Al meu pare, Dissabte 28/6


Oratori Les Corts, Barcelona, 28.6.2014

Estimat Pare,

La teva partença deixa un vuit indescriptible al meu cor i a la meva vida. Tu sempre has sigut la persona mes significant per mi en tants sentits. Un punt de referència en un mon boig. I sempre seguiràs sent-ho.

No t’importava res que pensaven els altres. Erets un inconformista. Erets un lluitador - amb els valors molt clars – des de que erets jove, fins l’últim moment. Sempre has viscut amb passió i elegància.

Ens has deixat però sempre estaràs amb nosaltres per tot el que ens has donat.

 

Sempre estaràs – perquè erets un pare excepcional

Mai has sigut prescriptiu i sempre m’has deixat el meu espai. Però sempre m’has guiat i me beneficiat tant dels teus savis consells i la teva serenitat. Sempre hi has estat per mi quan et necessitava. Tant com la família Morata i Tierra sempre ho ha estat - recordo les entretingudes tardes amb la tieta Victoria al carrer Mozart.

Erets un pare connaisseur que em va fer aprendre el savoir-vivre. Sigui amb el menjar i l’art de cuinar – els teus xais al forn de cada diumenge. Sigui amb la teva creativitat dibuixant o apreciant la musica – fins el últims concerts que hem assistit junts d’en Chucho Valdés o Paolo Fresu.

Erets un pare que m’ha fet possible construir la meva brúixola de valors que em guia a traves la vida. Erets un pare excepcional.

 

Sempre estaràs - perquè erets un explorador incansable

Amb tu he descobert el mon – m’has ampliat l’horitzó. Tant a ,prop explorant les cales del cap de creus amb la barqueta en tants magnífics estius. Com lluny, explorant altres continents, des de la Baixa califòrnia fins la xina profunda. Erets un cosmopolita i m’has fet veure el mon amb ulls oberts. Erets un explorador.


Sempre estaràs – perquè erets un professor amb devoció

Tu creies en el coneixement per millorar el lamentable estat d’aquest mon. Tu practicaves la cooperació internacional amb tots els projectes i intercanvis que has fet possible, des de Itàlia, Alemanya per Canada, Mèxic fins Xina.

Com molts aquí avui poden confirmar tenies una gran passió per l’ensenyança. Me’n recordo de una classe teva que vaig poder assistir a Buenos Aires – com vas captivar els estudiants. I apart de ser sempre exigent amb ells - sempre estaves disponible per ells. Erets tan treballador que a vegades em preguntava de on treies les energies dia i nit – si se de on: de la teva passió.

M’han commogut les contribucions al bloc que ha fet la Claire per tu abans d’ahir – son prova del teu llegat. Erets un professor amb devoció

 

Sempre estaràs – perquè erets un idealista

Tant amb la causa Europeista com la Catalanista. Tant fa 40 anys organitzant manifestacions als carrers - Com fa 40 dies publicant al diari sobre la importància de votar a les eleccions europees. Erets un verdader federalista europeu - perquè tenies clar que l’única Europa forta es una Europa unida.

Erets una persona amb una destacat sentit de responsabilitat i de civisme. Des de les activitats de voluntari – l’Ateneu es el millor exemple – fins els interminables intents de parar actes incivisme a la vida urbana.

Vas fer les teves contribucions per millorar la comprensió de les complexes realitats – tan en viu, a la TV, radio o premsa. Erets idealista - tan amb la causa del desenvolupament sostenible i la ecologia com la justícia social.
No obstant les moltes decepcions d’aquest mon - no vas mai perdre el teu idealisme.

 

Tant com a pare, professor, explorador o idealista – sempre afegies un toc del teu sentit d’humor únic i la teva espontaneïtat formidable. Qui et coneixia ho sap.

Vas lluitar fins l’últim moment sense mai queixar-te. Deixes un vuit però sempre estaràs amb nosaltres per tot el que ens has donat i que has fet. I seguirem fent-t’ho - seguirem fent  Catalunya, seguirem fent Europa, seguirem lluitant per el D.S. i la justícia social. Estimat pare, tu ens has ensenyat que la passió es l’energia per fer-ho possible.